Cecil Rhodes

Plantilla:Infotaula personaCecil Rhodes

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Cecil John Rhodes Modifica el valor a Wikidata
5 juliol 1853 Modifica el valor a Wikidata
Bishop's Stortford (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 març 1902 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Muizenberg (Sud-àfrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
Sepulturatomba de Rhodes
Gwanda Modifica el valor a Wikidata
2n Primer ministre de la Colònia del Cap
4 maig 1893 – 12 gener 1896
← Cecil RhodesJohn Gordon Sprigg →
1r Primer ministre de la Colònia del Cap
17 juliol 1890 – 3 maig 1893
← John Gordon SpriggCecil Rhodes →
Membre del Consell Privat del Regne Unit
Membre del Consell Privat d'Irlanda
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaKimberley Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaImperialisme Modifica el valor a Wikidata
ReligióAnglicanisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióemprenedor, explorador, colonitzador, economista, polític, filantrop Modifica el valor a Wikidata
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
GermansFrank Rhodes Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 2313 Modifica el valor a Wikidata
Cecil Rhodes

Cecil John Rhodes (5 de juliol de 1853 - 26 de març de 1902)[1] va ser un magnat i polític britànic de les mines al sud d'Àfrica que va exercir com a primer ministre de la Colònia del Cap des de 1890 fins a 1896. Ell i la seva companyia britànica de Sud-àfrica van fundar el territori sud-africà de Rhodèsia (actualment Zimbabwe i Zàmbia), que l'empresa va anomenar amb el seu nom el 1895.[2] També va dedicar molts esforços a fer realitat la seva visió d'un ferrocarril del Cap al Caire a través del territori britànic. Rhodes va establir la beca Rhodes, que és finançada amb el seu patrimoni.

Fill d'un vicari eclesiàstic, Rhodes va néixer a Netteswell House, Bishop's Stortford, Hertfordshire. Nen malaltís, va ser enviat a Sud-àfrica per la seva família quan tenia disset anys amb l'esperança que el clima millorés la seva salut. Va entrar al comerç de diamants a Kimberley el 1871, quan tenia divuit anys, i amb el finançament de Rothschild & Co, va començar a comprar i consolidar de manera sistemàtica les mines de diamants. Durant les dues dècades següents va aconseguir el monopoli gairebé total del mercat mundial del diamant. La seva empresa de diamants De Beers, formada el 1888, conserva el seu protagonisme al segle XXI.

Rhodes va entrar al Parlament del Cap a l'edat de 27 anys el 1881,[3] i el 1890, va esdevenir primer ministre. Durant el seu mandat com a primer ministre, Rhodes va utilitzar el seu poder polític per expropiar terres dels negres africans a través de la Llei Glen Gray, alhora que va triplicar el requisit de riquesa per votar en virtut de la Llei de franquícies i vots, prohibint efectivament que els negres participin en les eleccions.[4][5] Després de supervisar la formació de Rhodèsia durant els primers anys de la dècada de 1890, es va veure obligat a dimitir el 1896 després del desastrós atac de Jameson, un atac no autoritzat a la República Sud-africana (o Transvaal) de Paul Kruger. La carrera de Rhodes mai es va recuperar; el seu cor estava feble, i després d'anys de mala salut va morir el 1902. Va ser enterrat al que ara és Zimbàbue; la seva tomba ha estat un lloc controvertit.

En el seu darrer testament, va preveure l'establiment de la beca Rhodes a la Universitat d'Oxford, la beca de postgrau més antiga del món. Cada any concedeix 102 beques completes de postgrau. Ha beneficiat els primers ministres de Malta, Austràlia i el Canadà, el president dels Estats Units Bill Clinton i molts altres.

Amb l'enfortiment dels moviments internacionals contra el racisme, com Rhodes Must Fall i Black Lives Matter, el llegat de Rhodes és un tema de debat fins avui.[6] Els crítics citen la seva confiscació de terres a la població indígena negra de la Colònia del Cap i recoden les seves falses afirmacions com quan deia que els llocs arqueològics del sud d'Àfrica com el Gran Zimbabwe van ser construïts per civilitzacions europees.[7][8][9]

  1. The Times, 27 March 1902.
  2. Mario, Prince. Zimbabwe, Land and the Dictator (en anglès). Lulu, 2009, p. 8. ISBN 1435728963. 
  3. Rotberg, 1988, p. 128.
  4. Dowden, Richard «Apartheid: made in Britain: Richard Dowden explains how Churchill, Rhodes and Smuts caused black South Africans to lose their rights». The Independent [Londres], 17-04-1994 [Consulta: 15 gener 2016].
  5. History of South Africa Timeline (1485–1975) Arxivat 13 September 2011 a Wayback Machine.
  6. Maylam, Paul. «What Cecil John Rhodes said in his will about who should get scholarships» (en anglès). The Conversation, 14-01-2016. [Consulta: 13 març 2022].
  7. «'Colonialism had never really ended': my life in the shadow of Cecil Rhodes» (en anglès). the Guardian, 14-01-2021. [Consulta: 13 març 2022].
  8. «Cecil Rhodes was a racist, but you can't readily expunge him from history | Will Hutton» (en anglès). the Guardian, 20-12-2015. [Consulta: 13 març 2022].
  9. Koutonin, Mawuna. «Lost cities #9: racism and ruins – the plundering of Great Zimbabwe» (en anglès). the Guardian, 18-08-2016. [Consulta: 13 març 2022].

Developed by StudentB